Ara mires el bosc 
que gemega llanguit 
i amb la ploma fas versos. 
És inútil, ja ho saps, 
fer reviure el que és mort. 
Has trescat, has llegit, 
i al carrer del record 
on jugaves hi ha neu. 
No somiïs París. 
Baudelaire s'ha acabat 
i Vallejo és a un sot 
d'on habita l'oblit. 
Cal cremar tot encant. 
No hi ha eixida. Amb dolor 
pariràs el que escrius. 
Cada mot que has après  
amb amor t'ha deixat 
al cervell un estigma.