Homenatge a Walace Stevens

I 
retallant-se en la llum 
que entre per la finestra 
les paraules es confonen  
amb els silencis

II 
la tarda de març 
s'arrapa als vidres

l'arbre és un signe mòbil 
que dóna forma al vent

III 
enretirem la cortina 
les muntanyes tan lluny 
són l'eco d'alguna cosa 
que ara no sabem

IV 
quan es fa fosc 
el teu perfil es reflecteix 
al vidre

duplicació o somni?

V 
la finestra és un rellotge  
que no compta els minuts

VI 
¿tremola el vidre 
amb el vent 
o és el respir 
de les coses callades?

VII 
en l'aire gris 
es dissol el capvespre 
com el fum 
dins la boira