Em manca del tot el talent per ser dona.

Sóc una provinciana davant de l’amor.

Tot sovint utilitzo les paraules d’altres

quan he de parlar.

Sóc una provinciana davant del llenguatge.

De costum prefereixo quedar-me al meu estudi de 18 m2 i

mirar per la finestra des del vuitè pis.

Va bé que no em cal dir el que veig ni

el que penso.

Si algú em mirés des de darrere,

veuria una esquena de dona o de noia,

per la qual penja un cabellera morena.

Pel carreró que separa el bloc del cementiri,

hi passen, de sobte, quatre, cinc, sis persones amb bicicleta.

Velocitat. Sol.

Sis, set.

Al cementiri, hi han florit els castanyers.

La provinciana de mi veu tot això,

però no hi ha ningú que se la miri des de darrere,

com s’està allí, amb la seva esquena de dona o de noia,

quieta.