Ni quan no som el capaç de lluitar.
Ni quan m’oblid d’aquella eima enyorada
que amb tu venia en la ruta tirada
on tot és nou i el temps fa el seu passar.
Ni quan veig per defora el teu mirar
damunt els ulls de gent que no he tractada.
Ni quan vull, amb la gent, fer una xalada
i els ulls em fan, tan goluts, returar.

Ni quan pint les parets de prop de casa
amb rastres i missatges fets en clau.
Ni quan pens el silenci com a fase
d’aquest camí de pau, de prat, de brau.
Ni cremant-me els canells amb una brasa
no em despedesc dels teus ulls ni el teu cau.