Diuen que a Eivissa una estrella ha volat,
que arreu la cerquen i al món no la troben.
Mal no la trobin, que és la llum que em roben
perquè és en els teus ulls que s’ha instal·lat.
Diuen que amb tot el cel empaperat
notaris tants com gent hi ha no poden
escriure totes les amors que roden
per allà on devers tu i jo hem passat.

Quina enyorosa i embrutida festa
sobre(i mal)viu en aquest temps de fosques...
Jo m’imagín l’amor així: la festa,
la platja i tu, el mar, les mosques,
tothom nu, a ningú no li molesta,
fumar canuts i guardar-nos les llosques.