''Ningú no riu si du l'imperi al cos 
com un tumor d'estesa progressiva. 
Damunt Palma la vespra cau menuda.''

>
Benestar
20
/68
Benestar

Sempre, sempre, sempre que has tengut por 
com qui té un constipat l'has barrinada. 
I de vegades has intentat ser 
un tros més gros d'allò que tu no ets.

"Potser ara hi vas perquè encara no ets. 
Perquè és la mateixa llum que desperta 
coses i dones i homes i plaers."

"Semblen tres que xerren aquí: tu, jo 
i el tercer que pareix un policia. 
I jo de ben petit que ja pensava 
que un agent era el dimoni del futur."

Per a mi ser feliç és ésser això. 
Per a mi ser un home n'és això. 
Dels llumets se'n riurien els niguls 
si és que mai n'aplegaven 
       rialles.

La soprano i el tenor són fretura. 
Bé desafinen a damunt la pols. 
Ningú no riu si du l'imperi al cos 
com un tumor d'estesa progressiva. 
Damunt Palma la vespra cau menuda.

CARLES REBASSA
Poema B, 2006