Sols panorama
mentre els ulls bresquen mans
on cada dit
desmorativament i delicada
estén una carícia
pel tossol de la pell.
Així, els calfreds
saünyen pessigolles
al fondal de les llàgrimes.
Erotitzat, tot el meu cos esclata
les rampes a borbolls
fins a xopar-me
els racons més secrets
i pregons de les ànsies.
La tedresa consagra
el meu estat de gràcia.
Perquè un cop més els ulls i el panorama
dels arbres que caminen
provocatius i tèrbols
obraren el miracle
de revifar-me el cos
al tombant de la tarda.