Fèrvida eternitat que, quan
     el sentit golut ja l'abasta,
     es fon esmunyedissa en cant
o en llum o en boira rosa dintre l'ànima casta:

     voluptat. Jo et percaço allí,
     cuidant abraçar-te més pura,
     i és encara un engany mesquí:
només ton ull pregon, gelosia, hi fulgura.

     Germana de la voluptat,
     nada més forta, gelosia:
     ets damnada al tantalejat
aguaitar i a la despullada senyoria

     damunt la buidor de l'abís
     que deixà la feble presència
     dins l'ànima. Almenys si n'omplís
ta follia l'eixuta, la freda transparència!