XLI

Una altra crida
que la del bosc, fa pura
l'obaga insomne.
Jo vaig davant. ¿Segueixes?
No em giraré. ¿M'estimes?


XLVI
POETA MORT

Partí, a penes
més dolçament -no ploris-
que no haurien
mai gosat reternir-lo
les teves mans lleugeres.


LI

Però tot passa,
sinó una simple flama
en cada cosa,
cada vegada, -pura
sola vegada seva!


LIII

Mira més vida,
més dolça i més perfecta,
en l'acte tendre
de perdre't en la rosa
o en el nom que murmures.


LXII
ORFEÓ CATALÀ

Que pura em sembles
amb tantes veus composta,
pàtria, de tanta
esperança que aspira
per damunt les senyeres!


LXV
Érem nosaltres
amb la nit dins les copes.
¿Recordes? Ebris
estranyament, parlàrem
de vida per més vida.


LXVI
INSCRIPCIÓ

     Sobre un exemplar de les meves Estances

Oh vida, vida
pur corrent, com t'assembles
a les paraules!
Un rostre vol llegir-s'hi;
l'aigua fuig de la imatge.


LXVII

És quan somio
que omplo jo la meva ombra,
i dins l'estranya
mina reial, revolto,
pur, la llum dels meus dies.