Misteriós, un so
d'aigua humil que s'esquiva
trenca la brisa viva
fins a la sal d'un plor.

Riu la més folla flor
de l'absoluta riba,
la lluna, pensativa
només si penso jo.

¿De qui seré? ¿Falena
del foc sense urc ni pena,
blanc error de la nit?

Amb tot, són les figures
profundes del teu crit,
terra, les més impures.