Ha d’ésser dolç sofrir per tu
com ara em plau plorar.
Un cert caient a mig traçar
em ve del teu front nu.

Dibuix al llapis, cabell fluix,
cosa meva esdevens;
jo em desdibuixo en el dibuix
que fan de tu mos pensaments.

Concites roses i blavor
amb ta duresa de
passar bugada i planxar que
et prenen passió.