Dins la rosada del record
tens, com a un diamant, les causes
perdudes que cerca l'embruixat
per vendre a prínceps i exilats.
Un mercat d'encantaris i escopinyes
que il.lumina un sol esbravat
dins palaus de malangia i tardor.
Presoners de crepuscles i domassos
fruïm d'un hivern venecià;
en pau amb les desfetes,
és nostre el castell de l'enyorament.
I, dins els silenci de cambres de fil
-manuscrits en pergamí indesxifrables-,
els cossos, indolents, es donen a l'opi.
Som la pietat del demà, per la innoble
fe d'avui: vidrieres mig obertes per un  aire antic.