Sílvia, ¿recordes l'amor vora el riu,
            entre els verns i l'heura?
I l'aigua que corre, mirall que somriu
            només que ens hi volguéssim veure!

Barques passaven plenes de cançons.
No les vèiem pas, només se sentien.
Veus d'aigua: Adéu, ens feien- i morien
del riu, igual i sempre nou, al fons.