''Amb la sonoritat que té aquesta illa? Ni pensar-ho.
Tot sona buit,
com si el cervell dels habitants
fos una cova sense fons
on el nostre record té el simple gust
de l'herència; la solitud
de la recambra mortuòria del seu antecessor.''

11
/40

- Escolta!
Ei!
Orfeu!
No tocaries alguna cosa? Un blues o aixís
-Potser aquest és el punt dissonant 
de la teva nota greu. No veus
que la rialla que em provoques
m'ofega? Ets com el patètic 
pictograma de moda.
- Però no podries tocar alguna cosa!
- Amb la sonoritat que té aquesta illa? Ni pensar-ho.
Tot sona buit,
com si el cervell dels habitants
fos una cova sense fons
on el nostre record té el simple gust
de l'herència; la solitud
de la recambra mortuòria del seu antecessor.
- M'has deixat parat.
- Doncs, com a tots.
- Què vols dir "Com a tots"?
- Primer mira de conèixer abans de parlar;
destria la voluntat del que és preestablert
i omple't,
tot just conèixer,
de la paciència.
Talment la terra quieta i amarada de frescor suada del llaurador.
Talment l'oneig animal de l'obediència anàrquica.
Vés!
                                                                  ...com feia aquella cançó...
Do, do, diridó, prim, prim, cabró...

PAU VADELL VALLBONA
El cos que habitam, 2006