Pardal!
Haver d’anar cercant tot el dia el cel
i no trobar la ciutat de la llet
on tot és blanc i les latrines
estableixen l’ordre participatiu del ciutadà.
Femelles amb jutges s’entremesclen en jocs eròtics
mentre una munió d’avorrits en pena
s’espolsa la prunera i pensa en edificar. 
M’emociona la idea
vet ací que el més correcte seria
crear el meu propi rampell ingenu
i esperar que el temps 
deixi el meu cos
i dediqui els diumenges posteriors 
a la nova alineació i creació de l’espai.