Tregueu-li el costellam i que aleni;
la falsa ceguesa li oprimeix el dolor.
El fracàs i la derrota violen la condemna.
Agenolleu-lo davant meu
perquè el poble en demani la crucifixió o l’indult. 
Despulleu-lo, feriu-lo i llanceu-lo a la multitud.   
Escarniu els seus prodigis i tapeu-lo de llàstimes.
Encengueu entorxes, tireu-lo de dalt a baix de les grues
i estovau el seu tòrax a pedrada neta. 
Després, públicament, que senti el batec de la terra ferida
i que refaci els danys encoberts
amb la seva suor i amb la dels seus fills.
Cremau amb espires el contorn dels seus ulls
perquè vegi que ell no s’engruna tot sol,
car ens arrossega a tots a l’herbassa 
tova i ferida de llevetxada