Sub umbra illus, quem desiveraveram, sedi;  
     et fructus eius dulcis gutturi meo. CANT, II

A l'arbre d'amor 
m'he enfilada un dia, 
sols per abastar 
lo fruit de la vida. 
Quin sabor tan dolç! 
quina olor tan fina! 
L'Aimador ho veu 
a renyar em venia; 
al sentir-lo a prop 
caiguí esmortuïda, 
caiguí brosta avall 
al Cor que m'estima. 
Quan me té a sos peus 
de renyar s'oblida, 
me'n dóna un beset 
que més me valia. 
Somniaré o no! 
si és somni, que ho siga. 
Lo beset n'és dolç, 
jo l'hi tornaria. 
Quan m'ha retornada 
l'Aimador se'm gira: 
-Traïdoreta amor, 
traïdoreta aimia, 
m'heu robat lo fruit, 
lo fruit de la vida. 
-Si he robat lo fruit, 
jo l'arbre voldria, 
per plantar-lo al cor 
que tant vos estima.- 
Quan Ell sent això, 
d'amor defallia; 
mes ai!, son amor 
angelets lo diguen, 
diguen-lo angelets, 
que jo no en sabria.