''¿Qui trobarà els camins nous,  
les trenes immaculades  
de les muntanyes verges,  
dels cims tots plens de sol  
i neu?''

>
Sol als cims
3
/19
Sol als cims

Sol als cims  
I neu.  
Ai, blanca soledat d'estels caiguts  
I lliris plens d'angoixa,  
Amb el desmai  
De l'últim gest i del primer besar. 

Sol als cims  
I  neu.  
Amb l'immòbil silenci  
Dels ídols i dels morts  
Caiguts dins el pou mut dels vents glaçats. 

Sol als cims  
I neu.  
Ni el frec d'una paraula,  
Ni una remor de fulles tremoloses,  
Ni el poema del mar, nuesa freda  
Dels marbres d'ulls tancats. 

Sol als cims  
I neu.  
Cap vol d'aucell hi arriba,  
I les ales cansades  
S'amaguen a darrera  
Dels horitzons de planes  
De boira amarga 

Sol als cims  
I neu.  
¿Qui trobarà els camins nous,  
les trenes immaculades  
de les muntanyes verges,  
dels cims tots plens de sol  
i neu? 

CèLIA VIñAS
Del foc i la cendra, 1953