''¿Qui trobarà els camins nous,
les trenes immaculades
de les muntanyes verges,
dels cims tots plens de sol
i neu?''
Sol als cims
I neu.
Ai, blanca soledat d'estels caiguts
I lliris plens d'angoixa,
Amb el desmai
De l'últim gest i del primer besar.
Sol als cims
I neu.
Amb l'immòbil silenci
Dels ídols i dels morts
Caiguts dins el pou mut dels vents glaçats.
Sol als cims
I neu.
Ni el frec d'una paraula,
Ni una remor de fulles tremoloses,
Ni el poema del mar, nuesa freda
Dels marbres d'ulls tancats.
Sol als cims
I neu.
Cap vol d'aucell hi arriba,
I les ales cansades
S'amaguen a darrera
Dels horitzons de planes
De boira amarga
Sol als cims
I neu.
¿Qui trobarà els camins nous,
les trenes immaculades
de les muntanyes verges,
dels cims tots plens de sol
i neu?