Hi ha un lladruc de cans,
cacera de gegants,
els núvols que s'acosten.

Xiula la serp del vent,
la nuvolada estén
els seus llençols de febre.

Un so ben esquerdat,
tremola la Ciutat
tota feta de cera.

S'és esqueixat el cel,
s'arrabassa d'arrel
el llamp de la tempesta.

Els campanars més grans
s'estan donant les mans,
com nins davant la Mort.

La pluja cau rabent
çamb un toc ben valent
arrodonida i neta.

La terra dels jardins
lluu sota els regalims,
és una dona nua.

S'ha perfumat el fang
amb unes flors de sang,
que sense fruitar es moren.

Sota la pluja encís,
l'ombra del Paradís
Adam i Eva s'abracen.

La dona el bes primer
mossega, el taronger
esclata de taronges.

Alcen el front terrós,
i el món és més hermós.
L'àngel ha tret l'espasa.