''...paradigma mortuori, que em pren
i em sorprèn sembrant creus negres
dins les vastes glaceres de l'oblit.''
M'endins, ocell, dins el pou de la rialla;
conserv, majestàtic, aquest/aquell
gest efímer de sempre, i sempre
la pedra sagnant em retorna
a la fredor exacta de l'aire:
sensació exhaurida
als límits de l'esguard,
quan tot contacte
m'adreça envers la mort, envers el mot,
paradigma mortuori, que em pren
i em sorprèn sembrant creus negres
dins les vastes glaceres de l'oblit.