I vindràs amb mi pels tortuosos 
viaranys heretges -entre arbusts i grues 
salvatges, on creix l'ignot 
tresor dels descampats, 
simulant rera extrems 
cosmètics ulls de morta, 
cos incorrupte sota abrics bestials. 

I quan, dins els magnífics, 
absoluts excusats, el teu ventre esclati, 
l'espolsarem a poc a poc, 
tenint cura que no es desfaci 
cap membre del cos, retirant, 
un a un, els verms, contemplant, 
entendrits, el seu somriure, 
fent florir, desenterrant...