A Gérard Labrunie 

Estranya guerra 
la d'aquell que batalla solitari, 
sense exèrcit ni amic, sense recer. 
I en alta nit, cansat, de fosques ebri, 
amb la mateixa cura 
vigila l'estelada i l'adversari, 
les ombres i la son; 
i sent, rera l'espès fullatge, dèbil, 
l'aspra remor de l'aigua repetint: 
"No venceràs... tot és efímer 
deliri que t'amara, cega follia..." 
I entre les negres branques, 
on el rou reblaneix 
la sang resseca dels que han mort, 
escolta el vent, missatger exacte: 
"Mai no coneixeràs derrota 
ni glòria ni fi."