''Siguis consol d'amors o lleure de diumenge,
no m'abandonis  mai, si et plau, vers estimat.''

>
Al camp de la lletra
46
/55
Al camp de la lletra

Siguis consol d'amor o lleure de colendes,
vine, vers meu, i acosta'm els noms al pensament.
Però no demanassis, sigui quin sigui el vent
que bufi, més honors ni esperis més prebendes.

Si hem plantat en el camp de la lletra les tendes,
és que diuen que hi trobes oasi regalat:
el desert treu florida i té fresca de prat
i saben, els que passen, rondalles i llegendes.

Mes pensa que, d'això, diuen que no se'n menja;
així, doncs, sense risc, pots prendre't la revenja
de viure, créixer i córrer pertot en llibertat.

És per això que et vull, exemple, al meu costat.
Siguis consol d'amors o lleure de diumenge,
no m'abandonis  mai, si et plau, vers estimat.

JAUME VIDAL ALCOVER
Sonets alexandrins, 1981