M’ha beneït el genoll de gitana una gitana. Me l’ha tocat amb la mà grassa i d’un ros emmorenit, torrat de segles. S’hi ha repenjat per enfilar-se a la tarima del seient de l’autobús devora meu. Ha mirat per la finestra i a l’escot no sé què hi guarda, però remena i sap que només ella té la pols que brilla tant de quan el sol no té manies. No sé què augura aquest seu gest però assenyala i si prediu és per l’ocell que hi ha per fora: una merla a la campana i un minut per a les tres.