Servar el misteri que ens separa i acostar-nos i ensumar-nos ara un colze, ara un cop d’ànima mòlta i enllà de l’aire un somni obert. Teníem això i la pell molt nostra i una plana a punt de créixer però mai no. A punt de brot ha sét trobar-nos i intuir-nos i intuir-nos i intuir-nos una flor fins que la plana l’hem fet ampla i un desert mos ha estampit tan lluny de tot que ni el misteri no ha quedat sense trencar-se. I ara de prop –i ara tan junts- veiem la flor que ni s’hi acosta a haver nascut.