A casa teu s’hi arriba las. Els quatre pisos es despleguen com el crit de l’africana del cinquè i en semblen mil, o més encara. El panteix de l’ànsia viva és un pilar sostenint res que tot ho aguanta. I la veu de la madama els toca tots, els esgraons d’escala i fel. Estripa grues i enamora i fa cançons de mil humors. I a nosaltres ens arriba incontinent la seua dansa i la dansem així com ve, d’amor o ràbia, petita i ampla. ¡Rodi la bola si esclaten flors!