El de davant pinta clavells. Hi ha un dibuix suprematista a l'altra banda de les flors. Han enrasat les dues soques just al punt del tobogan. Ara el nen ja no té els arbres, només troncs de vida morta i en el joc no hi toca l'ombra. N'hi ha de savis, de senyors. La majoria són pastors a qui avorreixen els metalls que fan cadenes. Arriben cartes, bull el mar, se sent renou de bicicleta i es fa punxa a cada llapis. Hi ha pardals per les pinedes i els aglans s'obren tots sols. Si fa no fa, trenta velles quan es lleven tiren daus al laberint del dia clar. I mentrestant, la ràbia encén el mal i el sentit s'eixuga i cau i campa l’odi. Ja no hi ha cos, només un blau que sembnla pell i una ferida. Despunta el cim de la muntanya entre la boira. Hi ha l’esperit, la nuvolada. Han tocat de massa a prop lo que no es toca. ¡Llamp te mati, porra infausta! Sonen timbals a l'equador i en els pobles brilla un sol quasi bonic.