Sovint la discussió de si amb embut, si sense embut. Però llavors ens fem amics i d’aigua n’hi ha. Fem l’amor dins el bassal que hi ha a la cuina o arrambats –estrets al got. Calculem com és que el lloc sempre va bé i ens preguntem “¿com és l’espai que se’ns arrapa?”. Aigua, ¡aigua viva! Discutim, sumem en va i l’infinit és infinit. Però no hi patim perquè la Clarice Lispector diu que no es pot sumar una cadira amb dues pomes.