1

De llevant a ponent, de tramuntana
a migjorn, dolç o irat el vent la creua. 
Clares ones o empentes fredes, dures,
vénen d'arreu contra penyals i sorra.
Camps cenyits per la mar. Un escampall 
de cases, i camins que sota el càstig
o en la pau les assoleixen. Tot de llum,
el cel, potser, i la nit, potser amb estrelles,
abracen, ample pont, la terra breu
i una mar que s'allunya i es perd. Illa.

El teu fang, cos d'amor, per bé que absent,
és fang d'aquesta terra i aquesta aigua.
Vaig ser el mateix per al meu doble afecte.
El vostre gest igual, la vostra veu.
Aquest vent que amb els teus cabells jugava
ara travessa, amor que arrabassaren
uns altres vents més forts, la musical,
ungida copa que els pins alcen; vola
amb l'olor coneguda de les herbes.
Una elegia tàcita tremola
per vessants i per planes, i l'enyor
va amarant tots els buits que tu deixares.
Enyor del teu cos viu a l'aire nu;
d'una tomba, després, dins de la terra.