''L'amor d'abans és com l'amor dels morts.
Tan corporal, tu, i tan vigent la vida,
que el temps passat, pel qual et veig, s'oblida.''

18
/59
I

Realitat del somni! Les quimeres
amb tu s'identifiquen. Sento eixir
vells tresors de les mesves mans. ¿Esperes
les flors que em dares? Ara ets el jardí!

Rega el teu doll futures primaveres.
Flueix vers mi de nou. Presència. Sí,
recomençar l'amor. Abans no hi eres.
Nova a l'esguard. Ja t'estimava ahir?

Si trobar-te a un inèdit món s'esqueia,
no esclataria més sense records
aquest matí sobtat. Adés no et veia...

L'amor d'abans és com l'amor dels morts.
Tan corporal, tu, i tan vigent la vida,
que el temps passat, pel qual et veig, s'oblida.

MARIà VILLANGóMEZ
Terra i somni, 1948