VIII

Frescor de càntir
cau dins la set profunda.
Ferm, alt el rostre,
beu el minyó, i sets noves
i avideses maduren.


X

Rabent llargària
del camí. Lents paisatges,
lluny, van movent-se.
I el cor? Una avidesa.
Els camps són la mirada.


XIII

Quan te'n vas, resta
claror de tu, un vast ròssec,
oh llostre màgic
on meditar un paisatge,
un somni o l'amor meva.