Redossada en la nit 
del pensament, cantessis, 
ànima trista en aquest lloc 
abrupte, sense foc 
i ple de vent, o fessis 
almenys un crit.

Abandona trofeus 
de vagaroses veus 
i somniades hores 
de quietud; 
vés-te’n de nit, pel negre 
mar sense fons ni vores, 
cap al teu port d’origen: 
l’inconegut.