I seguiré el camí que les paraules 
apareixent  em fressen, cap a quines 
profunditats? Com pedres o com fletxes 
posades  per senyal del caminant, 
indici, no clarors, així m’apropen 
cap al sentit; mes ara, quin silenci 
d’entre dos mons acull una pregunta 
que m’enriqueix? Oh veritable càntic!