He pressentit la maduresa 
de fruits ardents, inassolibles, 
i sé de queixes ignorades, 
perdent-se, fosques, en la nit.

Oh, quanta nit, quanta claro d’estels 
inalterables calen per a cabre-hi 
la inquietud d’aquestes primaveres 
del món! Com retenir-ne el foc?

Mira només, en el jardí, les roses, 
ofertes a la dea en vives flames, 
fins a la mort, encesa plenitud.