Hissen  la corda amb la galleda plena
d'espessa fosca oliosa
que omple a curull la barca
de Patinir.
               Treballen en silenci:
l'un a la barca, l'altre sobre el moll,
a l'angle recte, quasi
cobert pel vespre, de la dàrsena
que jo fa temps consiro.

Amplituds de secret,
estibes d'ombra,
magatzems de silenci,
d'on surt a voltes una rara
lluor de crit.
                  En el consorci
dels vells, demano que no em treguin
d'on, a redós, curo sargir les malles
de la xarxa del temps.