No pas tots els matins, 
ni que sigui diumenge, 
podem obrir-nos a la vida, 
saber tot d’una que no és tan sols 
frustració, treball, sinó llis trampolí 
des d’on, erecte, salta el cos i cau 
en la piscina oblonga 
d’on sembla que no pugui sortir mai.

En surt, però, somrient, 
regalimant, lluminós, 
i s’abandona a prendre el sol.