Bufen els clars i lliures pensaments 
de l’alta mar cap a les netes platges. 
Grans peixos blaus voleien esverats 
per caure tot de cop. Jo els paro xarxes 
de mots, i quan el dia haurà minvat 
els portaré en paneres al mercat. 
A clar de nit, amb escates de moll, 
entotsolat, encisaré les ones. 
Pere Patxei, prepara’ns un cremat: 
beguem-lo i canviem el curs dels astres. 
Sorres d’amor. Mar gluix. Palpo records. 
S’acosten de puntetes els meus morts.