–fill de puta!– li clava una hòstia
que el deixa sec i quan cau a terra
li estova els collons amb una coça

marxa tranquil·lament del bar
remugant que això li passa
per haver tombat els tovallons

camina fins a un carrer
i allà contempla les complicades estructures,
tomba un fanal amb el peu

per veure'n bé la base
i hi veu el negre i el blanc
mutant a histèria

a sota el vermell dels fonaments
–l'inestable vermell
amb la seva sang–

passen quatre gossos corrents
i es borden amb ell una estona
s'ensumen es borden i marxen

tots junts carrer avall empaitant
l'udol, mossegant els ulls de la gent i dient
 –no es mereixen

s'aturen de tant en tant perquè
l'home escrigui amb guix a les parets
l'incansable complicitat – dels bojos

entenen el guió del mig,
tornen a escriure
–no es mereixen

fan un riu a la cantonada
deixen el carrer brut,

passen per l'artèria.