Ni la bellesa brutal dels illots d’en Marçal
abans que els turistes es despertin.
Ni els braços i les cames esquitxats
de pintura blanca del xalet que pint amb l’amic.
Ni el brogit dels avions cercant l’aeroport
o cercant el cel.
Res no m’ha distret de la visió de tu
nedant. I  els teus cabells llisíssims de seda,
en sortir del blau salat de la mar.
I la mirada se’m neteja si ho escric.