M'agrada el dubte que deixa parlar les coses 
les coses que calles i s'alimenten 
de l'ombra i la llum dels nostres cossos. 
M'agrada el dubte que camina amb tu 
i deixa créixer la força que tiba 
l'arc mut de la paraula 
amb el silenci que invoca el tacte del somni 
i encén fogueres als ulls.

Hi ha músics tocant al ventre de l'havana 
t'ho veig en la mirada

ara que la música llisca per la pell humida del desig 
de les coses callades.