Ja que de cor per l'infinit sospiro,
     jo vull davant de mi
que ni el cel ni la terra a on jo miro
     mai se li vegi el fi.

Jo vull sentir de nit les brises soltes
     passar pel meu costat
i aquell brunzir del mar que tantes voltes
     m'ha omplert de soledat.

Les mil estrelles que els meus ulls obiren
     d'ençà que visc al món,
les aguaito de lluny i elles me miren
     i vull saber què són.

Vull desertar d'aquestes platges mudes
     on tot és tan petit;
vull seguir les regions desconegudes
on s'amaga la nit.

No vull que l'ombra dels meus ulls m'amagui
     l'eterna veritat;
jo vull que el mateix Déu amb sa mà apagui 
     la set que m'ha donat.

En l'ambició de tot lo gran que alento,
     en lo foc del cervell
i en la febre del cor que em bull, hi sento
     que só guspira d'Ell.