Allà on espolsa el pinavet sa branca,
quin goig de veure pel nevat pendís
alçant un rastre de polsina blanca,
ton peu lleuger volar sobre els skis!

I tos ulls blaus, i ta infantil figura,
bella joguina, en el celatge llis;
i, del cenyit jersei sota l’albura,
ton pit que oneja amb un respir feliç.

I ta rialla dalt dels cims, cantaire,
que ta delícia és el fred pur de l’aire,
i les muntanyes el reialme teu,

quan, pel deport i per la jovenesa,
la teva cara resplendeix encesa
com una rosa viva entre la neu.