Cases sense sostre, 
                                            plats que buits estan,  
                                            i reflex en un rostre  
                                            d'haver de viure amb fam.

                                           Rius als quals no hi ha  
                                           altra cosa que sequera, 
                                            potser brutor i fang 
                                           és tot allo que hi queda.

                                        Brutor i fang que no alimenten 
                                           panxes plenes de no res,  
                                        fang i brutor que no humitegen 
                                            boques plenes de set.

                                           Boques plenes de set 
                                           i panxes plenes de res... 
                                            serà la seva herencia.

                                             Rius on no hi ha  
                                           mes que brutor i fang... 
                                            l'herència d'un poble.

                                          Viure amb fam al rostre  
                                           i cases sense sostre...  
                                            poble que ja no crida.

                                           Poble que ja crida fort 
                                            demanant la dignitat 
                                           i que ara evitar no pot  
                                          veure's demanant caritat.

                                          Caritat en lloc de dignitat 
                                          en una terra sobrada d'or 
                                       perquè a uns els sobra la humiltat 
                                         i a d'altres els manca el cor.