Espia mènstrua
de cara esquàlida
que des de l'`0rbita
guaites de nit,
conta'm la crònica
de tanta càbula
que en tes vigílies
t'ha divertit.
Conta'm la indústria
de dona Càndia
quan sa família 
reposa en pau.
I la gimnàstica
que en corda pèndula
li mostra pràctica
don Nicolau.
Conta'm les llàgrimes
de noia lànguida
quan l'hora crítica
sent que ha tocat,
i espera amb ànsia
la senya emfàtica
de ses delícies
que ha retardat.
Conta'm... No call'-t'ho,
tapa la llàntia,
que la meva ürsula
ja m'ha sentit;
ja tota trèmula
deixa la màrfega
ja baixa ràpida,
ja m'obre... xit!