"Tot s'ha tornat avorriment, desdeny i fàstic" 
                    Joan Vinyoli

Quan el sol amaina el bri de llum que refila les muntanyes 
es recaracteritza al bosc:

L'espatlla en terra calenta, 
arrela les costelles 
absorbint olors de fullaraca caduca. 
El cos s'amaga 
de l'animal arnat, 
descarnador de vísceres.

S'acosta, 
lentament, 
fruint del cos. 
Ensuma bellesa 
frígida 
al bosc.

Desig de cacera virulenta.

Ja toquen a morts.  
Coixeja. 
S'arrauleix ben a prop 
del meu cadàver 
per oir el silenci del meu 
bust.

En la solitud 
udola.