En el mot crostaparat
del llenguatge hi clav la dent
que cap trinxet no ha llescat
per al meu cor amb talent.
A taula no hi ha res parat,
al plat buit hi suc el vent,
gens d’aigua al tassó trencat,
i és fam i set el que sent.

No cal esperar ja massa,
quan un poble calla així,
la llengua és una mordassa

si un deixa com si no passa
fer-se pel que no és d’aquí
el cullerot i la massa.