''La confessió general 
  ja la sabets: 
Del bé que en lo món fet haurets, 
  vos penedits; 
les malvolences retenirts 
  mentre viscats; 
sobre tota res comportats 
  los hòmens rics, 
e cells que es fan vostres amics 
  quan ops vos han.''

>
Sermó
1
/1
Sermó

"Seguesca el temps qui viure vol; 
si no, poria's trobar sol 
  e menys d'argent."

Per ço que hage bon fondament 
  nostre sermó, 
digats amb gran devoció: 
  "Ave Maria"; 
consell-vos que de tot lo dia 
  no en digats pus. 
Lo tema que us he dit dessús 
  és prou notori. 
e lloat per lo consistori 
  dels grans doctors 
e dels solemnes glosadors 
  de l'Escriptura. 
Doncs, fèts ab sobirana cura 
  ço que ausirets.

Jamés almoina no darets, 
  que això us perdríets. 
No us confessets, si dir devíets 
  les veritats. 
En dejú missa no ojats, 
  ne begats ppoc. 
Si volets hui haver gran lloc, 
  llagotejats; 
e privadesa no vullats 
  de dona casta 
(molt hom se'n vana qui no en tasta, 
  d'aital vianda). 
Haver no porets valor granda, 
  si no robats. 
Consciència no hajats, 
  si volets viure. 
E si volets la gent fer riure, 
  siats ben nici. 
Treball llunyarets e desfici 
  del vostre cors. 
E girats a tothom lo dors, 
  qui lleial sia. 
E no vullats haver paria 
  de pobre gent, 
si no us donen de llur argent 
  o us fan fermança. 
Tomb d'aquella part la balança 
  on facem llum. 
A tot hom pagarets de fum, 
  a qui degats. 
E jamés cosa no façats 
  qui bé us estia. 
Si el cor havets plen de falsia, 
  serets del temps. 
Ab l'enemic irets ensems, 
  e burlarets. 
Si desig d'infants havets, 
  coleu les festes. 
Les dones qui no són requestes 
  pressats fort poc. 
Ab hom qui hage lo bec groc 
  fèts companyia; 
e si bella muller havia, 
  dat-li entenent 
que sóts son acostat parent, 
  o el fèts compare; 
e si lo marit havia mare, 
  gardats-vos d'ella. 
Si volets haver muller bella, 
  grassa ne plena, 
si batre-us vol, parats l'esquena, 
  o su morits tost. 
Dona qui us faça mal respost 
  quan l'enquerrets, 
gens per això no us ne lleixets, 
  que trufes són. 
Ne us estigats per res del món 
  d'anar de nits. 
E farets a tot hom despits, 
  qui res vos diga. 
La dona no val una figa 
  si no és lloçana 
e que set jorns de la setmana 
  vage per vila. 
Siats de natura d'anguila 
  en quant farets. 
Jamés no dejunarets 
  sinó en durment. 
No pot haver poc estament 
  l'hom atrevit. 
Si volets ésser bon marit, 
  siats modorro. 
A tot hom donarets pel morro, 
  qui pler vos faça: 
e si algú mal vos percaça 
  aquell amats. 
Si en monestir privadejats, 
  tot és finat. 
Si volets ésser mullerat 
  a vostre honor, 
no hi entrevinga corredor, 
  mas qualque dona 
a qui sia feta part bona  
  de les cillades. 
E jugarets a les canviades  
  de les mullers. 
Ab vidues haurets diners, 
  si us hi fregats; 
cr, puix han llurs marits robats, 
  si us sabeu fer, 
pujar-vos han a cavaller 
  o a ric-hom. 
Jamés no porets ésser prom, 
  si no sóts sord. 
Si volets estament en cort, 
  siats frescal. 
Si veets hom que faça mal, 
  no el ne reptets. 
En tots los consells que darets, 
  fèts nas de cera; 
e mostrarets amistat vera 
  a qui us fa nosa; 
e puis tramets-li aital cosa 
  que breu se'n vaja, 
o que de son estament caja, 
  que es trenc lo coll. 
La gent vos tendrà per hom foll 
  si no guanyats 
o la muller no computats; 
  puix guany aport, 
lleixats-la s'anar al deport 
  en nom de Déu; 
car vostra vida serà breu 
  si àls ne fets. 
A vostre amic farets retrets 
  dels plaers passats; 
e farets moltes malvestats 
  quan n'haurets lloc. 
Si us altats de la muller poc, 
  vaja al dimoni, 
e separats lo matrimoni 
  de continent. 
Males obres fèts a la gent 
  e bon respost. 
Si volets conseguir tost 
  amor de dones, 
totes, les àvols e les bones, 
  difamarets, 
e faran ço que volrets 
  alegrement. 
Si malcarat sóts e dolent 
  ne desastruc, 
tostemps serets pus astruc 
  en muller bella. 
No menyspresets la dona vella 
  pus sia llisa, 
majorment si entén la guisa 
  de l'arresar. 
Si volets bones obres tractar 
  en qualque part, 
dones hic ha que van en part 
  totes setmanes, 
sinó el diumenge que són sanes 
  -vejats miracle!-. 
puis van besar lo tabernacle, 
  jus Santa Creu. 
Bé és orb qui per garbell no es veu: 
  jo sé què dic. 
Jamés no tingats per amic 
  null hom qui us am, 
e si el veets morir de fam, 
  no li n'aidets. 
E quan muller pendre volrets, 
  si és encetada, 
per vós no sia menyspreada, 
  car més ne val; 
e si algú vos en diu mal, 
  deits-lo-hi tantost. 
E si no és venguda al sol post, 
  jague defora; 
quan la veurets tornar, si plora 
  ni és fellona, 
abraçats-la, que a poca estona 
  farets la pau. 
No us altets d'hom si no té clau 
  de la farina. 
Tot hom prenga aquesta doctrina, 
  car fort és bona: 
lo marit deu pintar la dona 
  e fer lo llit. 
Si volets ésser malgraït, 
  deits veritats. 
Tots los absents són oblidats 
  així com morts. 
Injúries farets e torts 
  generalment, 
e puis haurets gran estament 
  e bona fama, 
e serets quiti de la flama 
  que en infern crema.

E, doncs, provat és nostre tema; 
  així us port Déu, 
quan vós morrets, al regne seu 
  e us gard de mal. 
La confessió general 
  ja la sabets: 
Del bé que en lo món fet haurets, 
  vos penedits; 
les malvolences retenirts 
  mentre viscats; 
sobre tota res comportats 
  los hòmens rics, 
e cells que es fan vostres amics 
  quan ops vos han. 

BERNAT METGE
, XIV