¡Ah de la barca! Un palau 
més esplèndid que la nau 
 aquí tindries.

Sé d'uns braços nacarins 
i un pit de dolços coixins: 
 tu hi dormiries...

Carns d'alabastre remulls 
i cabelleres raülls 
 tu les hauries...

Sé la cançó de l'oblit 
que entabana l'esperit: 
 l'escoltaries...

En la blavor dels fondals 
els meus ulls són dos fanals 
 brilla que brilla...

La bonança del meu port 
és eterna com la mort... 
 Vine, vine, vine!