En l'habitació de la Cartoixa de 
 Valldemossa on va viure amb 
 Aurora Dupin (Georges Sand) 
 l'hivern de 1837-1838.

M'apar veure'l com ombra delicada 
del crepúscul romàntic corrent l'hora, 
fonda en els ulls la febre que el devora, 
fixa en el Pleyel la cremant mirada.

La gentil cabellera descuidada 
un front ombrívol, de malalt, decora: 
cabells raülls que la carícia esflora 
d'un llavi ardent i d'una mà guantada.

Oh poble amic de Lèlia, sens ventura! 
infant aviciat per la impuresa 
de l'adultra passió, corc de sa vida!

En sos nocturns s'esgota l'amargura 
d'una amor ideal jamai atesa, 
i també, com Polònia, destruïda.