Perquè fugir d'ella és fugir debades
-pots enlairar-te d'una alenada,
ignorar que tot acaba en un sospir-,
t'agrada quan s'endiumenja
i, en passar de llis pel teu costat,
alenar l'aire encès que ha deixat,
abrusar-te en la cremor que t'enamora,
en el seu amor que tot s'ho menja.